La TV del futur

Fa pocs vaig semi-assistir a una jornada organitzada pel CAC i la UPF sota el nom de la TV del futur.

I dic semi-assistir perquè em vaig perdre la meitat dels ponents. La convocatòria era a mitja tarda i tinc un company de treball amb una habilitat especial per a, ignorant les fabuloses possibilitats planificadores de l'Outlook, convocar reunions en hores totalment incompatibles amb la meva resta de tasques. En fi, com deia aquell, sin acritú...

Però tornem a la jornada, que és el què ens interessa.

En el pla organitzatiu, vaig trobar a faltar l'anunciat debat entre els ponent, ja que no sempre podem tenir en la mateixa taula, a més dels esmentats més avall, en Pere Vila de RTVE i en Joan Rosés d'Activa Multimèdia, i, francament, els torns oberts de paraula, rarament estan al nivell.

Hi ha tres punts de la jornada que em van cridar força l'atenció:

1. L'assistència de només quatre persones de la meva empresa. La veritat és que hi havia molt poca assistència de gent del sector però m'ha deixat una mica parat que, amb els vents que corren, no sols tecnològiques i de crisi econòmica sinó de pressió empresarial i política, només quatre persones s'hagin acostat a aquest acte a sentir per on pot anar el futur del nostre sector.
2. Des que vaig entrar fins al final de l'acte no vaig sentir a dir "3D", ningú s'hi va referir. Ja he dit que em vaig perdre la presentació i les dues primeres ponències en les què, segons em van dir, si que se'n va parlar però no sé si té gaire gràcia perquè un dels oradors era l'Andrés Roman de Sony, fabricant de televisors.
3. Hi ha un gran batibull pel que fa a conceptes i noms. Un exemple d'aquesta confusió fou el títol de la xerrada d'en Jaume Teodoro, de Lavinia, "Del televisor a la tele". Fem servir de manera aleatòria les paraules informàtica, televisor, audiovisual, internet, pantalla, xarxa, televisió, web ... per a referir-nos a conceptes poc definits. No estic segur si es tracta d'ignorància, de falta de rigor o d'una confusió buscada, i en aquest cas s'obre un ventall de misèries humanes que millor deixem aquí.

La conclusió general que en vaig treure de les xerrades és que tots tenim una sensació de moviment de terra sota els peus, el fantàsticament simple model de Shannon se'ns està complicant, apareixen branques i canvien actors.

En fi, com el tema té teca, em permetreu que el vagi desenvolupant en futures entrades.