dijous 29 de juliol de 2010

Les tres pantalles

Un dels efectes de la "digitalització" (conversió del material audiovisual en fitxers informàtics), o millor dit de la monetització (i sorry per l'anglicisme), és l'obsessió per re-aprofitar al màxim el material produït, ja sigui en la mateixa plataforma o en mitjans diferents.

Des de la banda de l'espectador, quan miro la tele tinc una sensació permanent de "déjà-vu". Les repeticions, els programes de zàping o el canvi entre canals TDT germans de grup em deixa flotant en el temps, saltant endavant i endarrere entre el passat i el futur.

Però més que de les repeticions temporals, del que jo volia parlar és de les espacials, del fenomen multi-dispositiu, o tri-pantalla que sembla que és el nom que quedarà.

A aquestes alçades ja ens han fet creure que la gent ja no mira la tele, que els programes se segueixen per internet.

També ens han convençut per a estar enganxats al mòbil per a veure en tot moment els èxits de l'esport espanyol (per cert, a l'hora de triar haguéssim pogut decantar-nos perquè l'estat espanyol destaqués en economia, ciència, literatura o, fins i tot, en tenir més població fent esport en lloc de ser l'estat amb els millors esportistes d'elit).

No podem negar la forta tendència a repartir la difusió entre la tele, l'ordinador i el mòbil però aquesta diferenciació em recorda aquelles enquestes on la majoria diu que veu els reportatges culturals de la 2 i el 33 però els mesuradors d'audiència coronen la Belén Esteban i companyia.

En les converses públiques, i publicades, tots estem d'acord en què a mitjans diferents es corresponen continguts i llenguatges diferents però el que es demana en les empreses és poder vendre tres cops el mateix producte. Es volen eines de traspàs del mateix material entre les diferents plataformes, pura conversió automàtica sense intervenció humana.

El tema és llarg i li anirem dant més voltes però volia fer una última reflexió, un dels motius pels que la tele 3D havia de triunfar era perquè ja havia molt material generat per al cinema que permetria un inici amb un catàleg important, però el 3D en el cinema busca espectacularitat en pantalla gran, just el contrari del que són les pantalles del mòbil o del notebook. Us imagineu veient Avatar en el tren o en la PC?

1 comentaris:

  1. Aixó de les tres pantalles es una presa de pel i una xorrada. La tele per móvil no la veu ningú. Al unic lloc que podria triomfar es al Japó que la gent es tira tres hores al tren per anar a treballar peró mes que un móvil faran servir una cosa tipus lector de e-book o I-pad.

    Lo de la tele per internet si que le veig futur sempre que entenguem que la gent es baixa Perdidos o el House perque la tele els ha fet famosos.

    En em de treure el complexe de que estem acavats i contratacar amb la HD. A mes hem de presentar internet com el que es, un niu de perills de estafes. Hem de fer que la gent associi veure la tele amb confortabilitat donant qualitat.

    I els del internet, el apple, el linux i sa tia que si fotin fulles que qualsevol nit hi ha 4 millons de persones mirant la tele.

    ResponElimina