Per a no perdre'ns cap anunci

En veure la promoció d'El Periódico d'una tele portable, la Toshiba JournE M400, em vaig posar molt content. Vaig pensar, mira, ja tenim aquí el famós Mobile-TV que tant volen promocionar any rere any a l'IBC.

Però no, la tele de la promoció té el mateix sintonitzador de les teles de sobretaula i no és compatible amb l'estàndard DVB-H.

I tanta importància té diferenciar DVB-T de DVB-H o són les típiques punyetetes dels enginyers?

Doncs la veritat és que de cara als usuaris sí que no té cap importància, però ja que hi som intentarem fer una reflexió.

Els inicis, endur-se la tele de vacances

Qui no s'ha endut la tele a la torre o al càmping?

El tema no és broma, s'avalua en uns 100 milions els receptors NTSC portables amb bateries que hi ha en els Estats Units encara en època analògica.

El problema més greu eren les dimensions i pes dels receptors de tub i, d'altra banda, la forta degradació de la imatge amb la recepció de poc senyal i amb el moviment del receptor, per a no parlar de la re-sintonització en cada desplaçament.

TDT

Amb la TDT, que ha coincidit amb l'entrada de les pantalles més lleugeres de LCD i plasma en el mercat de gran consum, milloren els problemes del trasllat.

La TDT és més robusta i garanteix una millor recepció, tant amb baixos nivells de recepció com amb el moviment, a més, amb els plans de freqüència que es van projectar, es podrien cobrir diferents zones amb freqüències úniques.

Així doncs, ja hem arreglat el problema de les vacances i sembla que podem tancar el tema, però...

Què passa si volem seguir la telenovel·la mentre portem els nens al parc? o volem veure els gols del Barça del partit que ens coincideix amb el casament de la neboda? o volem distracció sense pensar en el tren quan tornem del treball a l'aparellada del Maresme?

Mobile-TV

Ai, las!!! Aquí ens estan movent el terra.

Ja no es tracta de fer el mateix, sinó d'usos diferents. La tècnica ja, gairebé, ha fet tots els seus deures i ara toca canviar la producció i realització.

L'últim canvi tècnic que afegim, és l'ampliació de l'estàndard DVB-T (el de la TDT normal) amb el DVB-H, pesat per a terminals portables de petites dimensions o handheld en terminologia anglosaxona, per tal de poder enviar via els canals de la TDT, a més de contingut audiovisual, paquets de fitxers i amb més robustesa, en augmentar el sistema de protecció d'errors.

Però, repeteixo, la pilota està en la teulada dels generadors de continguts i no hi entraré més perquè els artistes tenen la pell molt fina, i més amb els tècnics.

Només posaré l'exemple de la família Pera que s'hi han llançat de cap a la portabilitat.

WAP

I per a acabar-ho d'adobar, ens entren nous elements per la banda.

L'OMA, agrupació de fabricants d'equipament electrònic, treuen l'estàndard WAP que permet l'enviament de tot tipus de contingut a telèfons mòbils.

En el fons, estaríem parlant d'un sistema similar a l'anterior, la major diferència és que el canal de transmissió és el de la telefonia mòbil i hi accedim des del telèfon.

Telèfon-1 vs. TVportable-0

Evidentment, en tenir tan a mà la porta d'entrada, és molt més fàcil la implantació via WAP, com ja ho estan fent tant els operadors Movistar o Vodafone com els broadcasters com TV3.

A més, en el nostre país hem anat al preu per preu, sabata grossa i hem enfocat la TDT cap a la saturació de canals, en lloc de cap a la millora, per la qual cosa ho tenim molt pelut per a incloure canals de MobileTV en els múltiplex.

En resum, mentre que el WAP sembla que arrasa, el MobileTV no passa de ser un sistema en proves perpètues, amb casos aïllats d'implantació, com als Estats Units o a països rics de l'extrem orient.

Però, té importància o no?

Doncs des del punt de vista dels usuaris no.

M'hi jugo un pèsol que d'aquí dos dies qualsevol terminal que surti al mercat amb pantalla podrà rebre (sempre que paguem les corresponents quotes) qualsevol senyal emès, entre els que hi haurà DVB-T, DVB-H o WAP.

Això sí, se us gira feina productors.