Doncs sí, ja tenim aquí l'estereovisió domèstica!!!I nosaltres que pensàvem que totes les experiències d'aquest tipus que han anat fent les teles de per aquí no passaven de brometes que fregaven el ridícul.
Doncs no, tot formava part d'una gran planificació i era una avançada de la tele en 3D que en 2D(ies) tindrem a casa.
Els motius
Com no podia ser d'altra manera, tots són econòmics.
El primer, les perpètues ganes de moure mercat que tenen els fabricants d'equipament domèstic i que busquen desesperadament escurçar el temps de reposició dels electrodomèstics.
El segon, la pressió dels operadors per a poder oferir més canals prémium o, com es deia abans, de pagament.
El tercer, l'engrescament de les productores per la gran acceptació que han tingut les pel·lícules 3D en el cinema i que esperen poder estendre a la televisió.
El quart, la "fàcil" adaptació dels broadcasters, i com aquest tema m'afecta, em permetreu que m'esplaï una mica més en el punt següent.
La producció
Fa poc vaig llegir un article d'en Phil Reed en TVTechnology que, parafrasejant Shakespeare, titulava "3G or not 3G, that is the question" i on posava en dubte la necessitat dels 3Gb/s per a les instal·lacions i els aparells que estem comprant i instal·lant. I és que un cop més i al crit del preu per preu sabata grossa, ens hem llançat a "lo más grande que haiga".
Ja sé que faig una mica de trampa però deixeu-me jugar als grans números: Estem fent instal·lacions que suporten 3000Mb/s per a formats de vídeo de 100Mb/s dels que, amb sort, l'usuari n'arribarà a rebre 10Mb/s ...
I és que, un cop feta la inversió i instal·lació, ens adonem que per a l'espectador el salt espectacular era passar de SD (televisió convencional) a HD (alta definició) però que no està tan clar que les televidents es canviïn la tele per a fer el salt d'HD-Ready a Full-HD, és a dir, que de moment els 1.5Gb/s ja són una bona plataforma per a anar tirant uns anyets.
Així doncs, i per a dissimular, diem que podem aprofitar els 3Gb/s per a passar dos senyals simultanis, els que forment l'estereoscopia del vídeo i per a poder-ho fer "només" cal:
- posar les càmeres per parelles, amb un joc de miralls que permeti la doble captació amb separació comparable a la distància entre ulls,
- empaquetar els dos senyals paral·lels d'1.5 Gb/s en un flux únic de 3Gb/s que serà el que tractarà la cadena,
- canviar el monitoratge per a poder veure què editem i
- empaquetar el producte per a la difusió amb compatibilitat amb els receptors.
Ens podem centrar en
quatre tipus de visionat, tot i que ja aviso d'entrada que, en qualsevol cas, cal canviar la pantalla.La codificació per colors és el clàssic de les ulleres verdes i vermelles. El seu gran problema és que el mitjà afecta al contingut, com la codificació és per verd i vermell, els colors de la imatge queden mal parats.
El sistema més estès actualment és la codificació per polarització, el de les ulleres grises. Ara per ara és el de millor relació qualitat-preu.
També s'ha provat un sistema sense ulleres però el problema és que els espectadors han d'estar en punts concrets, no seguits, cosa que es contradiu amb la ideal imatge de la família en línia en el sofà del menjador.
I l'últim sistema és el de millor qualitat, tot i que s'endevina com el més car, i consisteix en unes ulleres sincronitzades amb la pantalla per a permetre que cada ull vegi només la part que li correspon.
Però, això tirarà endavant o no?
Jo no ho veig gaire clar però en el camp del cinema l'aposta pel 3D és forta i pel que fa a la televisió, la cadena Sky ja té un canal prémium que emet 3D via satèl·lit.
A l'IBC ja fa anys que es veu equipament, tant de captació com de monitoratge i visionat com equips que "upgraden" imatges normals a 3D (no, si per morro no quedarà). De tota manera, i veient la llargada de l'escrit, em reservo per a un futur article que tracti el material més a fons.
No vull tancar l'article sense deixar d'agrair a en Michel Proulx, director tècnic de Miranda i un mestre en tots els sentits de la paraula, no tan sols les seves explicacions sinó el seu entusiasme increïblement engrescador.
1)En el sistema d'ulleres de colors, els vidres (plàstics) són vermells i blaus (no verds). Com a prova, la mateix afoto que adjuntes. A veure si ens documentem millor o, si ets daltònic, no en facis gal·la.
ResponElimina2)Si, hi ha una cosa en la que tens molta raó: és un post llarg i avorrit!
3) Això és un blog o més aviat és "el rincón del agradecimiento baboso rastrero y sin sentido"? Quin fàstic! No pateixis, ja li diré a en Michel Proulx que et torni a invitar l'any que ve a fer el gorron a costa de Miranda...
Per cert, gran post!!
Verd, blau, ... no ens barallarem per quatre nanometres.
ResponEliminaPel que fa a en Michel Proulx, us ben asseguro que és de les persones amb entusiasme que he conegut mai. Estic per dir-li que es presenti a president de la Generalitat, és baixet i calb com en Montilla però ens daria la il·lusió que ens falta en el país.