La utilitat de la sorra

Una de les coses més aburrides dels meus estudis universitaris era la física de l'estat sòlid.

La veritat és que l'ensenyant (pot ser que es digués Benadero?) tampoc ajudava gaire però el tema en sí el veia molt feixuc:

... la banda de conducción y la banda de valencia (aquí sempre rèiem), el par electrón hueco, la unión pn (aquí encara rèiem més), los portadores mayoritarios ...

Ho escric en castellà perquè era en castellà, no perquè hi hagués intencionalitat sinó perquè, tal com passa ara, els mestres tampoc veien cap utilitat en fer servir el català.

El díode el trobava soso, soso, soso. El transistor començava a tenir més gràcia però tampoc matava, m'exasperava aquesta necessitat de baixar a nivells en els que mai podríem actuar (en la impetuosa joventut tots apreciàvem més les pràctiques que la teoria, totalment el contrari d'ara).

I m'ha passat com amb els fills, que de veure'ls tan a sovint no n'ets conscient dels canvis. En electrònica tot ens sembla una progressió natural.

Bé, doncs emposaré a parlar d'aquests canvis, però em limitaré a dos elements que han agafat molta importància en aquest, el nostre camp.

Díodes led

Quan el vaig conèixer, el led era poc més que un accessori graciós i la seva màxima utilitat era en el display de set segments per als horrorosos rellotges digitals de números vermells.

Però com s'ha espavilat!, de cop i volta m'he trobat que el led se'ns presenta com a LA solució, com a mínim, en dues aplicacions:

Il·luminació

Tot i que en Jordi Puig no parava d'investigar i treballar a Cotelux (per cert, algun dia hem d'estudiar què hi ha en el subsòl de Cardedeu que tant potencia aquest sector audiovisual) en nous formats de llum freda i cada cop que em veia m'intentava transmetre el seu entusiasme, quan em parlava dels seus "invents" amb leds, jo pensava que les aplicacions serien minoritàries. No vaig ser conscient del boom que ens venia al damunt fins que no vaig veure a les benzineres les llanternes que no necessiten piles i es carreguen sacsejant-les.

Ara ja ens hem familiaritzat tots amb les lots, el mobiliari urbà a leds i llums per a casa (fins i tot jo me'n vaig comprar unes a Ikea) però el que estem esperant són els focus, que ja van apareixent, i que com a relleus dels de tubs continuaran ajudant a baixar el consum elèctric i d'aire condicionat dels estudis, a més d'alleugerir els rodatges exteriors.

Visionat d'imatges

Cal reconèixer que les actuals pantalles domèstiques de LCD i plasma són un pitafi, el contouring i les esteles són escandalosos i, si no fos perquè ocupen poc espai i fan modern, serien totalment inacceptables. Quan les comparem amb el tub de raigs catòdics em recorda la comparació entre xampany i cava, per a qualitat similar el preu és infinitament més car.

Fins i tot les de leds (no els panells de leds sinó les pantalles LCD amb il·luminació de fons de led) tenen problemes ja que un dels seus majors avantatges, l'augment del contrast, és al mateix temps un dels seus majors desavantatges per la poca gradació intermitja.

Avui en dia la gran esperança, tot i els dubtes que planteja, són les pantalles OLED.

No tinc molt clar si l'OLED és solució, sembla que té molts problemes, ni qui està traient producte al mercat, només sé que Sony té a la venda un visor de càmera HD i un televisor, petits tots dos, d'unes 11" i a un preu considerable.

Memòria

La primera memòria amb què vaig treballar era de peix, amb capacitat irrisòria i integrada en les targes dels equips, però el nen ens ha crescut i, poca broma, cada cop tenim més clar que aquests elements substituiran, majoritàriament, la cinta com a suport d'enregistrament.

Shining Technology, que descaradament s'anuncia com World's First Ultra-Portable Tapeless Video Recorder, fa temps que té en catàleg discs durs de butxaca per a l'enregistrament de vídeo i ara presenta una targeta CitiDISK™ FlashMem amb capacitat de fins a 250GB, que serien més de quatre hores de vídeo en alta definició.

En un pla més estàtic, SeaChange té la Flash Memory Library FML 200 pensada per a posar en rack com a contenidor masiu amb una capacitat al voltant d'1TB, no arribaria a vint hores de vídeo en alta definició (100Mb/s).

I les propostes que venen directament de les empreses d'equipament audiovisual amb dos posicionaments molt clars, les targetes PCMCIA de Panasonic, utilitzades en el format d'enregistrament P2 i les ExpressCard de Sony, desenvolupades amb Sandisk i que també ha adoptat JVC, comercialitzades com a SxS.

Nota: Haig de remarcar que hi ha algú que sempre guanya, tant PCMCIA com ExpressCard són estàndards de la PCMCIA Trade Association.

L'últim model de targeta P2 té capacitat de 64GB, que traduït a temps és més d'una hora de vídeo en alta definició DVCPro-HD, gairebé sis hores en definició estàndard. Aixó si, no poso preus per a no espantar.

Pel que fa a Sony, segueix amb el seu costum de marcar paquet i només parla del SxS com a un element semidomèstic per a l'enregistrament en format XDCAM, en concret el XDCAM EX, amb un tractament una mica mangui de l'alta definició (només li deixa 35Mb/s).

Així doncs, no és fantàstica la utilitat que li traiem al silici i companyia? La veritat és que cada cop que veig el Millman Halkias en el prestatge em venen ganes de tornar-lo a fullejar.