I per a començar, un tema del què no se n'ha parlat mai ...
Com a fase prèvia hem de reconèixer tots plegats que l'entrellaçat fou un invent, enginyós en el seu moment, per a poder arribar on no ho permetia la tecnologia però que no deixa de ser una matusseria i que, un cop superat, queda com a residu per a nostàlgics.
En aquest moment, malgrat que hi ha elements a 3Gb/s, el límit tecnològic de la cadena completa el tenim en 1.5Gb/s, la qual cosa ens obliga a triar entre un sistema de 1080 línies entrellaçades, dos camps diferents per imatge, i 720 línies en imatge única tot i que per inèrcia de l'herència en diem progressives.
I aquí s'obren tres línies d'opinió:
Escola continuista (1080i)
El 1080i és l'evolució del sistema actual. Es basa en la captació de 50 imatges per segon, cadascuna amb 540 línies verticals de 1920 punts horitzontals i decalades entre elles mitja línia. Aquesta diferència d'un cinquantè de segon entre les dues mitges imatges desplaçades mitja línia és la que provoca, com en el sistema actual, els parpellejos i els tremolors en els congelats d'imatge.
I quan parlem de resolució, haig de fer un incís. Si citem els clàssics, cal aplicar el factor de Kell que rebaixa la resolució de les imatges entrellaçades al 70% (més el molest entrellaçat) i de les progressives al 90%.
Els tradicionalistes i els amant de les complexitats tècniques encapçalen la defensa d'aquest sistema amb l'argument que l'entrellaçat és un gran invent que no cal deixar de banda ja que permet una resolució més gran.
També és molt defensat pels grans gestors amb l'argument que l'usuari és un ignorant, que es mou per la llei del "preu per preu sabata grossa" i que rebrà amb molta més alegria imatges de 1080 que de 720, sense saber què signifiquen ni els número ni les lletres.
Escola purista (720p)
El 720p captura 50 imatges de 720 línies verticals i 1280 punts horitzontals per segon. En aquest cas la resolució espacial és menor al 1080i però cada imatge és sencera.
Aquesta línia de defensa l'encapçala l'EBU que, en la seva característica de mirar sempre més enllà, ens diu que el sistema actual no deixa de ser un pas intermig cap al 1080p (i aquest un altre pas cap a sistemes de més definició) i que com abans ens passem a sistemes progressius millor.
Escola cagadubtes (1080i/720p)
En aquest cas es demana que en cada producció es faci servir el sistema més adequat.
En el cas de molt moviment, com són els esports, 720p i en el cas que vulguem potenciar el detall de la imatge, en les pel·lícules, 1080i. Evidentment, és molt agoserat dir que en els esports no hi ha detall o que en les pel·lícules no hi ha moviment.
La meva opinió
El salt a l'alta definició no pot ser només un canvi de dimensions, l'hem d'aprofitar per a millorar amb el tractament de les imatges com a elements autònoms i l'abandó de l'entrellçat.
De tota manera, en els estudis de producció podem discutir del sexe dels àngels que l'espectador veu un producte maltractat per les compressions i en unes pantalles de tan pèsima qualitat que tampoc notarà diferència entre els dos estàndards.
Com a fase prèvia jo no reconec res si no és amb presència del meu advocat.
ResponEliminaM'apunto a l'escola cagadubtes.
La teva opinió no me l'apunto.
"...en unes pantalles de tan pèsima qualitat..." segueix fent amics i ves esperant, ben assegut, que els de JVC o Panasonic et regalin una tele per Nadal. Ja!